Junta directiva d'un club esportiu: càrrecs, funcions i elecció

L'assemblea general de socis és l'òrgan sobirà del club; la junta directiva és l'òrgan de govern i representació que executa el que decideix l'assemblea i gestiona el dia a dia: altes de socis, cobraments, activitats, federació, assegurances i relació amb l'ajuntament.

La Llei orgànica 1/2002, del dret d'associació (art. 11.4), estableix que només en poden formar part socis majors d'edat, en ple ús dels drets civils i sense incompatibilitats legals. A Catalunya s'hi afegeixen la Llei de l'esport i el Decret 58/2010, de les entitats esportives, però la referència final són els estatuts del club.

• President o presidenta: és el representant legal del club (art. 11.5 del Decret 58/2010), convoca i presideix l'assemblea i la junta, signa contractes i dóna el vistiplau a actes i certificats.
• Vicepresident: substitueix el president en cas d'absència o vacant i sol portar una àrea concreta. No és obligatori en tots els clubs.
• Secretari o secretària: prepara les convocatòries, redacta i custodia les actes, porta el registre de socis i emet certificats dels acords.
• Tresorer o tresorera: controla cobraments i pagaments, gestiona les quotes i les remeses, porta la comptabilitat i prepara els comptes i el pressupost per a l'assemblea.
• Vocals: assumeixen àrees concretes (activitats, secció de trail, material, comunicació, federatives) i voten a la junta.

En els clubs de règim general, la junta ha de tenir com a mínim presidència, secretaria i tresoreria en persones diferents. Els clubs de règim simplificat (100 socis o menys) poden funcionar sense junta: el president assumeix l'administració i l'assemblea designa un secretari, que ha de ser una altra persona.

• Executar els acords de l'assemblea i complir els estatuts.
• Gestionar les altes i baixes de socis i mantenir al dia el registre de socis.
• Administrar els diners: cobrar quotes, pagar despeses, portar la comptabilitat i preparar els comptes anuals i el pressupost.
• Convocar l'assemblea general ordinària cada any i l'extraordinària quan calgui.
• Organitzar les activitats i contractar les assegurances que corresponguin.
• Relacionar-se amb la federació, el Registre d'Entitats Esportives, l'ajuntament i els patrocinadors.
• Custodiar els llibres: actes, socis i comptabilitat.

La junta l'escull l'assemblea general per sufragi lliure, directe, igual i secret (art. 11.3 del Decret 58/2010). L'esquema habitual és aquest:

1. La junta sortint convoca eleccions amb el calendari electoral i fa públic el cens de socis amb dret a vot perquè es puguin presentar reclamacions.
2. Es designa la junta electoral per sorteig entre els socis assistents a l'assemblea.
3. Els socis presenten candidatures dins del termini.
4. Es vota. Els estatuts poden preveure el vot per correu postal i, des de la Llei 11/2026, el vot electrònic només és possible si el departament competent en esports l'autoritza prèviament per resolució motivada.
5. Es proclama la candidatura escollida i es recull a l'acta, amb l'acceptació dels càrrecs.
6. La nova junta ho comunica al Registre d'Entitats Esportives en el termini d'un mes i actualitza les signatures al banc.

El mandat ha de ser d'entre 4 i 8 anys en els clubs de règim general, i els estatuts han de dir si els càrrecs són reelegibles i amb quin límit. Com convocar i fer l'acta ho tens a la guia d'assemblea general i acta; com comunicar-ho, a la del Registre d'Entitats Esportives.

Si el club està inscrit, respon dels seus deutes amb el seu patrimoni i els socis no en responen personalment (art. 15 de la Llei orgànica 1/2002). En canvi, els membres de la junta responen davant del club, dels socis i de tercers pels danys causats per actes dolosos, culposos o negligents i pels acords que hagin votat. Si no es pot saber qui va ser, responen tots solidàriament, llevat de qui demostri que no hi va participar o que s'hi va oposar.

• Assegurances: una bona pòlissa de responsabilitat civil per a les activitats també protegeix la junta. El Decret 58/2010 reconeix als directius el dret a estar assegurats per l'entitat.
• Menors: si hi ha activitats habituals amb menors, la Llei orgànica 8/2021 obliga a designar un delegat o delegada de protecció i a demanar el certificat negatiu de delictes sexuals a qui hi tracti.
• Gratuïtat i conflictes d'interès: el Decret 58/2010 parteix de la gratuïtat del càrrec. Una compensació només és possible si l'aprova l'assemblea i no surt de subvencions públiques, i un directiu no pot prestar serveis professionals retribuïts al club ni contractar-hi a través de les seves empreses.

Si tens dubtes sobre un cas concret (pagar un directiu que també és entrenador, signar un préstec), consulta-ho amb un assessor abans de decidir.

En un club de 50 o 150 socis la junta sol ser de voluntaris amb poc temps. El que funciona millor:

• Un responsable per àrea, encara que sigui un vocal: altes, tresoreria, activitats, federatives i comunicació.
• Un calendari anual: renovació de llicències, remesa de quotes, assemblea ordinària, memòria d'activitats i subvencions.
• Reunions curtes amb ordre del dia i una acta breu dels acords.
• Eines compartides, no fulls de càlcul a l'ordinador d'una persona: quan algú deixa la junta, la informació es queda al club.

• Dimissió: el membre la comunica per escrit a la junta. El Decret 58/2010 obliga els directius a continuar en funcions fins a la presa de possessió dels successors, llevat de força major.
• Vacants: els estatuts solen permetre cobrir-les provisionalment fins a la propera assemblea, que les ratifica o escull una altra persona.
• Vot de censura: els estatuts l'han de regular. El poden demanar com a mínim el 15% dels socis i requereix el vot favorable, directe i presencial, de 2/3 dels qui votin.
• Traspàs: la junta sortint ha de lliurar la documentació, les claus del compte i els accessos als nous directius.